La Montse Forradelles, a qui vaig conèixer a través de les seves imatges, i que ara, apart de col·laborar plegades en algun projecte molt divertit, s’ha convertit en amiga meva, em va passar unes imatges.

“Vaig fer aquestes il·lustracions, i com que sé que t’agrada la gent gran, te les passo per si en vols fer alguna cosa”. Em va dir, contenta.

Al rebre les imatges, me’n vaig enamorar a la primera llambregada. I a la segona. I a la infinita. Imatges d’una parella gran, que feia coses poc convencionals per a la gent gran. Imatges plenes de la màgia que en surt dels pinzells i llapissos de la Montse.

I vaig començar la casa per la finestra. Partint de les imatges, en vaig fer un conte, el de la Yuko i l’Estanislau (el nom de la Yuko el vaig escollir jo, el d’Estanislau la Montse. I després de posar-los-hi, sabem que no es poden dir de cap altra manera).

Aquí us el deixo, per mirar i escoltar, si us ve de gust (per veure’l i escoltar-lo, cliqueu a sobre del títol):

Uns avis de por