Quants anys tinc? Això tan se val!

Tinc l’edat que vull i sento!

L’edat en la qual puc cridar sense por el que penso.

Fer el que desitjo, sense por al fracàs o el que és desconegut..

..ja que tinc l’experiència dels anys viscuts

i la força de la convicció dels meus desitjos.

Tan me fa quants anys tinc!

No hi vull ni pensar!

Uns diuen que ja soc vell,

d’altres que estic a la millor època.

Però no és l’edat que tinc, ni el que diu la gent,

sino el que sent el meu cor i el meu cervell em dicta.

Tinc els anys necessaris per cridar el que penso,

per fer el que vull, per reconèixer vells errors,

rectificar camins y guardar els èxits.

Ara ja no cal que diguin: Ets molt jove, no te’n sortiràs!…

Ets molt vell, no podràs!…

Tinc l’edat on les coses es miren amb més calma,

però amb l’interés de seguir creixent.

Tinc els anys en què els somnis

es comencen a acaronar amb els dits,

les il·lusions es converteixen en esperança.

Tinc els anys on l’amor,

a vegades una flama esbojarrada,

amb l’anhel de consumir-se en el foc d’una passió desitjada.

i d’altres… és un bocí de pau, com el capvespre en una platja..

Quants anys tinc?

No necessito posar-hi un número,

ja que els desitjos aconseguits,

els triomfs aconseguits,

les llàgrimes que vaig vessar a mig camí quan vaig veure les meves il·lusions escapçades…

valen molt més que tot això!

No té dit que en compleixi setanta, vuitanta o més!

El que importa… és l’edat qu sento!

Tinc els anys que necessito per viure lliure i sense pors,

per seguir sense témer el camí ral

perquè porto a coll l’experiència adquirida

i la força dels meus anhels.

Quants anys tinc?

Això… aq ui li importa?

Tinc els anys necessaris per perdre la por

i fer el que vull i sento!

No importa quants anys tinc

o quants anys em resten, si amb els anys que tinc

he après a voler el que necessito i a a agafar només el que és bo.

José de Sousa Saramago