Quan algú de casa anuncia per xarxes que ve a Boston, jo no puc evitar contactar amb aquest algú temptant-lo a fer un cafetonet amb mi. D’aquesta manera he conegut un munt de gent interessant! Uns dels que vaig conèixer així van ser la Gemma Vilanova i en Ferran Mascaró, que van córrer la Marató de Boston el 2022. Vam quedar per fer un cafetonet tot esperant al meu home, que corria la mitja marató aquell dia. D’aquella breu trobada en forma d’Starbucks, en va sorgir una relació fantàstica. La Gemma, una escriptora d’èxit, que explica amb pèls i senyals la vida de la seva família amb un nen autista (un fill inesperat i un sofà, Simbol Editorial), m’ha fet un pròleg excepcional per un dels meus llibres més autobiogràfics. I d’en Ferran en vaig seguint les seves corregudes, tan maratonianes com familiars, a les xarxes socials. Fa poc, em va enviar un podcast on explicava com havia començat a córrer maratons, i com ho feia per aconseguir unes marques envejables, tot i havent superat la barrera d’edat dels cinquanta anys. Aquí us deixo el podcast:

Què he après de les seves paraules?

• Que mai és tard per començar
• Que els límits te’ls imposes tu
• Que t’has de conèixer, per saber fins on pots i vols arribar
• Que ser competitiu comença amb ser autocompetitiu
• Que les passions et poden portar on vulguis, però necessites dedicar-los-hi temps i esforç
• Que les relacions socials ajuden en la consecució dels teus somnis
• Que el suport de la gent que t’estimes i que t’estima és vital
• Que t’has de deixar aconsellar pels que en saben

Gràcies, Ferran i Gemma!