l’Sky Bergman tenia una àvia meravellosa. I aquesta àvia va fer que l’Sky s’adonés de la importància de la gent gran, de la saviesa i experiència i ganes que tenen la gent gran de fer, de ser, de crear. Aquí deixo les paraules amb les que introdueix el seu projecte, “Lives well lived“:

La meva àvia italiana de 103 anys gaudia fent exercici, cuinant la millor lassanya del mon i disfrutant amb la família. Vaig començar a gravar-la mentre cuinava fa cinc anys, quan ella tenia 99 anys. També anava a gravar-la al gimnàs, perquè pensava que ningú em creuria si els hi deia que la meva àvia encara hi anava. Li vaig demanar si em podria dir algunes paraules carregades de saviesa, i vet aquí que això va ser l’inici d’aquesta aventura.

L’”Amèrica grisosa” ja no és una predicció futurista: els Beatles van sortir al show d’Ed Sullivan fa més de 50 anys i els baby boomers ja tenen 70 anys. Prop del meu cinquantè anniversari vaig començar a pensar en la meva vida, i vaig començar a buscar altra gent que, com la meva àvia, estaven vivint la seva vida fora límits.

La nostra societat no té en compte els vells. Lives Well Lived (vides ben viscudes) reflexa el fantàstic enginy, saviesa i experiències vitals d’adults vells que viuen vides plenes i satisfactòries durant els seus darrers anys. Són històries que parlen de perseverança, d’esperit humà, de mantenir-se positiu en èpoques difícils, tan a nivell col·lectiu com individual.

Tan de bo aquestes històries inspirin a gent de totes les edats per tal d’aconseguir una bona longevitat, tant de cos com d’ànima, i se n’adonin que fer-se vell val la pena.