Un dels millors llibres que he llegit sobre l’edatisme o, més ben dit, sobre com trencar els estereotips negatius sobre la vellesa, és “Breaking the Age Code” de la Becca Levy.

La Becca Levy és una catedràtica de Yale, i ha estudiat profundament el tema de l’edatisme. Tal i com explica al llibre, tot va sorgir un dia que va estava amb la seva àvia en una botiga. L’àvia es va entrebancar i va caure. El botiguer, en lloc de demanar disculpes per l’esvoranc que hi havia al mig del pas, va dir que la dona havia de vigilar, perquè amb l’edat que tenia era més maldestre que la gent jove, i que per això s’havia entrebancat. L’àvia de la Becca va acabar demanant disculpes ella, i es va sentir molt petita, i fins i tot maldestre. Va perdre autoestima i es va tornar més patidora a l’hora de posar un peu davant de l’altre.

Això és el que jo veig que passa a la gent gran. Arribem a vells amb tants missatges de que no servim per res, que ens ho acabem creient. I això és com un gat que es mossega la cua. O un peix.

En el seu llibre, la Becca desgrana episodis familiars i dades acadèmiques, ciència i literatura, i posa exemples de llocs fantàstics per viure bé essent vell, i exemples de llocs on els hi cal millorar.

Els estereotips negatius sobre la vellesa són els més tolerats de tots els tipus d’estereotips. Cal trencar aquest cercle viciós i valorar a la gent pel que és, no per l’edat, el sexe, la raça, o qualsevol altre tonteria amb la que els humans ens entestem a classificar-nos. Comencem?