Fa poc he conegut a l’Oriol Brutau. No el coneixia personalment, però els seus articles a LinkedIn em semblaven molt interessants. Per honestos. Perquè s’atrevia a explicar en una xarxa social professional molt concorreguda els seus fracassos, i les experiències que n’havia extret.

Em semblava una au fénix que estava emprenent de nou el vol.

No em va decebre en persona. Em va explicar amb passió el mètode que havia dissenyat, i sobre el qual n’havia escrit un llibre, el mètode CREA de les oportunitats.

Em va explicar el que molta gent no sap, que mai s’és prou gran per començar algun projecte, que mai s’és prou gran per tornar-se a aixecar. Que l’experiència és un grau, que et dóna capacitat d’anàlisi, d’introspecció i d’extrapolació.

Les xarxes socials expliquen un reguitzell de triomfs. Si a Instagram tothom gaudeix de vacances espectaculars, a LinkedIn tothom és Director, com a mínim, i la feina actual és extraordinàriament millor que l’anterior.

L’Oriol va gosar posar-se a l’epicentre de la veritat, de la seva realitat. Va explicar, en aquesta xarxa de falsos triomfadors que som tots, que ell s’havia trobat un bon dia sense diners per pagar-se un cafè. I explicava a tothom que el volia llegir què estava fent per sortir d’aquell pou. En aquell moment és quan el vaig trobar ja un triomfador. Honest, versàtil, creïble, i confiable.

Endavant, Oriol! Molts més èxits com el que de debò estàs ja tenint amb el teu mètode, el teu llibre i, sobretot, la teva vida.