Fa uns mesos, una web britànica que s’anomena This Age Thing em va fer una entrevista. Volien saber perquè escric contes per lluitar contra l’edatisme.

1) Per què vas començar a escriure contes?

Quan vaig complir 40 anys, la meva família i jo vam emigrar cap a Polònia. Allà, cada dia, a l’hora d’anar a dormir dels meus fills, teníem una rutina prou divertida. Cada nit els hi demanava que triessin una paraula, i barrejant les dues paraules, creava petites històries. A ells els hi encantava escoltar aquestes històries mentre s’adormien, tot i que a vegades s’esveraven massa! Esperonada per les seves reaccions, vaig decidir escriure alguna d’aquestes històries. Quan les hi llegia als nens, ells encara gaudien més recordant-les! Això va ser el punt de partida en el mon dels contes infantils.

2) Per què és important per tu explicar als nens què és l’edatisme?

Envellir és una part natural de la vida. Tots envellim. Cada època té les seves coses bones i dolentes. Desafortunadament, la nostra societat valora molt la joventut, dient que el millor de la vida és ser jove, tenir un cos jove, una ment jove, i una existència lliure sense cap arruga. Tinc 52 anys. I recordo que durant la meva joventut no vaig ser feliç. No m’agradava el meu cos, i la meva ment era un garbuig. El fet de complir anys m’ha fet més segura de mi mateixa, i tinc clar què no vull i fins on puc arribar. Els nens tendeixen a creure que a la joventut arribaran al seu màxim potencial, i que després d’això, tot ve de baixada. I això no pot estar més lluny de la realitat. Els hi vull explicar que fer-se vell és un procés normal i moltes vegades val molt la pena, amb els seus alts i baixos, però molt millor del que s’imaginen.

3) Què ens pots dir sobre el blog en català que es centra en explicar coses positives sobre l’envelliment? Què et va inspirar a seguir aquest camí?

Quan el meu sogre va complir 75 anys, volia trobar-li poemes que expliquessin les bondats de la vellesa. Però em va costar molt trobar poemes positius sobre aquest tema. La majoria eren decebedors i pesimistes. Això va fer que m’encaterinés a buscar notícies positives sobre la vellesa, malgrat que trobar-les no és gens fàcil. La cerca val la pena, no tan sols per mi, sinó pels lectors del meu blog. De fet, intento que els adolescents m’ajudin a trobar notícies positives sobre la gent gran, per tal que jo les pugui posar en el meu blog.

4) Quin mite o mal interpretació sobre l’envelliment et sap més greu?

El que més em preocupa és que els joves es pensin que els vells no valem la pena, o que ja no podem tenir somnis. La societat tendeix a dir que la vellesa és un final de trajecte sense possibilitats. Però sé de primera ma que això no és cert. Valem molt, i continuem tenint somnis, esperances i aspiracions. Encara no estem acabats, encara podem explorar i aconseguir moltes coses, si ens ho proposem.