Quan el meu sogre va complir 75 anys, vaig buscar poemes que parlessin de la vellesa en un format positiu. Que expliquessin que la vellesa genera experiència, saviesa. Que mostressin al mon les coses bones de fer anys. Tot i que em vaig encaterinar amb aquesta idea, em va costar trobar-ne. Generalment, quan es parla de la vellesa es fa en un format pessimista, depressiu, com si la vellesa estigués plena de coses horribles que culminaran amb una mort inexorable. Però la vellesa té coses bones. I moltes més de les que la gent (petita o gran o més gran) es pensa.

I se m’ha ocorregut demanar a escoles i joves que em busquin articles que parlin de la vellesa en un format positiu. Que parlin de vells que fan coses, que creen coses, que experimenten, que tenen esperança, curiositat, destresa, rialles. Que són ells, amb arrugues i cabells blancs i riuen i s’ho passen bé. Que escriuen un llibre, que estudien a la universitat, que fan menjars deliciosos, que estimen i que són estimats.

Qui s’apunta a enviar-me notícies que parlin de la vellesa en format positiu? De ben segur que n’hi han moltes, tan sols falta que furguem una mica, a la nostra vora o una mica més lluny, i de ben segur que les trobarem!