Ostres, el nom té moltes síl·labes, però la idea és connectar vells i joves. Que els joves vegin que ser gran no és tan desastrós com la societat i sobretot la publicitat els hi inculca, i que els vells vegin que els joves no són tan caps verds com semblen.

Fa poc vaig parlar amb una treballadora social fantàstica que porta diversos grups de gent gran. Em va explicar que havien fet una activitat entre vells i joves, i que el cert és que havia anat molt bé. Els joves havien vist que podien aprendre dels vells, i que no estaven tan pansits i deprimits com es pensaven. I els vells havien disfrutat treballant colze a colze amb jovent.

Aquí a Estats Units, una gran promotora de la intergeneracionalitat és l’Elly Katz, que ha creat un programa que propugna precisament això, connectar vells amb joves.

Crec que aquesta és la resposta. Només coneixent-nos, aprenent-nos, valorant-nos, ens podrem apreciar i entendre i comprendre i respectar.

Aquí us deixo la web de l’Elly, per si li voleu donar una ullada:

Home