El Director de cinema aclamat per la múltitud de pel·lícules que ha dirigit i que l’han catapultat a la fama es fa gran. Com tothom.

Amb més de 80 anys i una vida amb certs excessos, ara pensa en fer un parell més de pel·lícules. No abandona. És conscient que pot morir en qualsevol moment. De fet, es lamenta que de la seva més que extensa família, tan sols li quedin un parell de cosins de la seva edat. De les grans i ostentoses festes d’anys abans, ara viu en un ambient molt més recollit en el seu luxós apartament d’un Manhattan que no para de canviar. I ell també és una peça més d’un canvi, d’una evolució, de no voler rendir-se, de continuar fins que no pugui més. Per què s’hauria d’aturar si no en té ganes? Per què hauria d’abandonar un mon que l’apassiona, i és capaç de fer obres que tothom admira?

No sap quant de temps podrà seguir al peu del canó, però ell continua amb projectes de futur. Proper o llunyà, només el temps ho dirà.


Deixa un comentari