En Juanjo Villalba signa un article a la Vanguardia sobre les relacions que comencen als 55 anys. I és que malgrat els estereotips, la cerca de l’amor no acaba quan compleixes 50 anys. Els éssers humans som criatures socials, busquem sempre companyia i fins i tot relacions íntimes i significatives.

La necessitat d’amor no es dilueix amb el temps, es manté constant a les nostres vides. Tanmateix, a mida que ens anem fent grans, les nostres perspectives sobre l’amor i les relacions van canviant. Som més exigents i menys flexibles, segons sembla, pel bagatge que ja portem a sobre. Però s’ha de saber i voler sortir de la zona de confort, creure’ns que mereixem ser feliços i, per trobar una bona parella, fer un pas endavant i tenir una ment oberta i positiva. El principal obstacle quan trobes parella ja de gran és el fusionar els estils de vida de tots dos. Els costums, els fills, amics, treball, valors…

És important haver après de cada una de les relacions passades, per tal de no tornar a entrebancar-se amb la mateixa pedra. I també hem d’entendre que no s’ha de tenir por a les relacions, cal buscar espais per compartir, per aprendre i per entendre.

Segons Robert Sternberg, l’amor està format per:

• intimitat
• passió
• compromís

Si vols aquestes tres parts de l’amor, és que vols una relació de parella

Així doncs, feliç Sant Jordi, tan per les parelles noves com per les velles, tan per les parelles joves com per les grans!