Una periodista italiana li va fer aquesta pregunta a l’Andie McDowell, quan aquesta tenia uns quaranta anys:

“Com et sents a l’envellir i perdre la bellesa?”:

Si! Li va preguntar això! Ras i curt! La periodista era una noia jove, i l’Andie va pensar que potser s’havia equivocat al formular la pregunta, que potser el seu anglès no era prou bo, i que no s’havia adonat de la cosa tan horrible que acabava de dir.

L’Andie finalment li va contestar que ella no creia que estigués perdent la seva bellesa, sino que la bellesa canvia, és una bellesa diferent. No es va enfadar, però va sentir pena per aquella noia, perquè quan la noia arribés a aquella edat, es sentiria igual? Que només es pot ser bonica fins als 40 anys?

L’Andie continua explicant que ella se sent una dona gran i bella. Simplement és una època diferent. No pots tenir la mateixa bellesa sempre, no és realista. Quan envelleixes, continua dient, li sembla que hi ha alguna cosa als ulls, que no tens quan ets jove: ànima. Ho veu tan en homes com en dones, i és sexi. Conmou. I només passa quan envelleixes.