Aquest escrit està basat en l’article de la Harvard Gazette d’abril del 2024, que em va passar la Remei Capdevila, amiga de Massachusetts nascuda a Olot.

Gent de 70, 80 i fins i tot 90 anys és capaç de córrer una marató, escriure un llibre i fins i tot anar a treballar diàriament. Però la conversa predominant a nivell nacional sobre l’envelliment es basa en la discapacitat, en lloc de les habilitats. Els experts consideren que això és un problema, perquè la nació envelleix, i la participació dels adults grans cada vegada és més important.

La manera com parlem de l’envelliment és important. Internalitzem molt les connotacions negatives de l’envelliment, i és important que li comencem a donar la volta. S’han de crear programes i polítiques sobre l’envelliment saludable, involucrar-se en la societat, a través de la feina, el voluntariat, les relacions familiars, les organitzacions religioses o de qualsevol altra manera que es pugui aportar sentit a la vida.

Se’n comença a parlar o, més ben dit, es comença a escoltar el que molts acadèmics fa molt temps que prediquen: envellir és un regal de la humanitat i de la ciència. Deixem-nos d’estereotips i comencem a pensar en les connotacions positives del fet de poder complir anys!