En Robert Garcia com a il·lustrador i jo com a autora, hem guanyat el premi de la Paraula Imaginada d’enguany i que publicarà Edicions del Bullent el 2025!

I ho hem fet amb un conte que parla de la gent gran! La protagonista és un ninot de felpa, la tortugueta, simbolitzant a la gent gran, que amb les seves experiències, bones i dolentes, han maleat cossos i pensaments per fer-nos éssers únics i diferents a tots els altres. Sense embuts. Sense pretensions, foragitant les pors, i sense haver d’avergonyir-nos pel simple fet d’envellir. Perquè envellir és, simplement, viure.

Com sé que hem guanyat? el despertador m’ha sonat a les 5:30, com qualsevol altre dilluns. M’he fet un pa amb tomàquet i un cafè amb llet, i he llegit les notícies de casa, malgrat ja fa més d’una dècada que visc a l’altra banda de l’Atlàntic. Quan a les 6 tocades he mirat el mòbil, he escoltat el whatsapp d’un Robert pletòric, comunicant-me que havíem guanyat el premi! No puc descriure prou bé com n’he estat de contenta per aquest reconeixement! L’oxitocina se m’ha elevat a nivells indescriptibles, he cantat totes les cançons que m’han sonat al cotxe, i he arribat a la feina amb una cara de felicitat que fins ara no havia tingut!

La tortugueta és un conte sobre l’esdevenir del temps, sobre la vellesa. Sobre com el temps ens canvia i ens transforma però, lluny de les visions pessimistes d’una societat que tan sols enalteix la joventut, la tortugueta ens diu que les nostres ferides, les nostres ànsies, són dignes d’admiració i de respecte. En Robert va saber vestir de màgia les meves paraules, il·lustrant un conte que espero que agradi a molta gent, tan petita, com mitjana, com gran.