Un dels experts sobre l’economia de la longevitat, Andrew J. Scott, reflexiona sobre la necessitat de canviar el que pensem sobre la salut, l’envelliment i el futur.

Post basat en un article de la Vanguardia de Juanjo Villalba escrit el 27 de juny del 2024.

Durant els darrers 100 anys, l’esperança de vida ha crescut gairebé exponencialment. Però no hem fet canvis ni a nivell personal, no social. Ara és l’hora d’actuar: vivim més, i hem de pensar què cal fer per tal de no viure aquesta “vida extra” amb pocs recursos i mala salut. L’hem d’aprofitar al màxim!

Quins són els motius pels quals la gent de països occidentals visquem cada vegada més?

Les millores en la salud a través de factors com l’alimentació, la higiene, els antibiòtics, menor consum d’alcohol i tabac, ambients de treball més segurs, i nous medicaments i tecnologies.

Com augmenta la longevitat en alguns països?

Segons dades del 2021, una nena que ha nascut a Espanya té un 96% de probabilitats d’arribar als 60 anys, un 91% als 80 anys i un 43% de viure fins els 90. Al 1971, aquests números eren 88%, 48% i 10%.  L’esperança de vida ara és de 83 anys a Espanya, cosa que representa un augment de 6 anys els darrers 30 anys, 12 els darrers 50 anys i 41 en 100 anys.

Sembla que viurem més, però ho farem en bones condicions?

En general, la proporció de la vida saludable s’ha mantingut sense canvis. És a dir, vivim més anys amb bona salut, però també més anys al final amb mala salut. L’objectiu dels propers anys és reduïr aquest període de mala salut.

Quines implicacions comporta viure més anys?

Si volem mantenir un bon nivell de vida, hem de ser productius més temps, tot i que segurament hi hauran grans canvis en la manera en com treballem. Segurament treballarem més anys a temps parcial.

I sobre el sistema sanitari?

Actualment no tenim un sistema de salut, sinó que quan estàs malalt, vas a curar-te. I això és un problema, perquè les enfermetats relacionades amb l’envelliment són les enfermetats més habituals i un cop desenvolupades, és difícil tornar a recuperar l’estat inicial de salut. Necessitem un sistema de caràcter preventiu.

Cal una reforma profunda en la manera de tractar a la gent gran?

Ens centrem massa en canvis d’estructura per edats. Hem de canviar en com envellim.

Quins canvis són necessaris a nivell social?

Subestimem la capacitat de la gent gran a la darrera etapa de la seva vida. Aquesta és l’arrel de l’edatisme. Hem de reconèixer que tenim més temps, hem d’invertir més en el nostre futur i canviar les normes socials i institucionals per adaptar-nos a una nova realitat.

Com afecta tot això a la familia?

La tasa de natalitat cau i les persones viuen més. Cada vegada veiem més llars on conviuen quatre generacions. També s’inverteix més anys en formació, de tal manera que els “nens” es queden a casa més anys. Hem d’enfocar-nos en construir conexions intergeneracionals. A més, cada vegada hi ha més persones sense fills, cosa que dificulta les cures.

I les relacions personals?

Tots els estudis ens mostren que una bona vida es basa en bones amistats i un bon contacte humà. Els amics de tota la vida són inestimables. Els podem mantenir, però alguns se’n van abans que nosaltres, de tal manera que cal reforçar les relacions intergeneracionals.

I a nivell financer?

Necessitem nous productes financers per ajudar a tenir ingressos per a vides potencialment molt llargues. La millor inversió que pots fer és en la teva salut i habilitats.

I què passa amb l’edatisme?

Tenim idees molt obsoletes sobre la gent gran, i sovint escoltem comentaris negatius sobre elles. Envellir és un procés molt divers. En un mon on la majoria dels joves arribaran a ser vells d’edats avançades, l’edatisme no tan sols afecta a la gent gran d’ara, sinó als vells del futur.