La Maria camina descalça per la platja. Amb el cap cot, respiració cansada i caminar feixuc, deixa que les onades toquin els seus peus, uns segons abans que aquestes morin per sempre més. No mira a res ni a ningú, mentre ressegueix la costa que l’ha vist néixer, créixer, fer-se gran i ara ja envellir. Les arrugues de la Maria li dibuixen les línies d’una cara que abans havia estat plena de somriures i de mirades càlides. Aquestes arrugues li continuen per tot el cos, des de les que té al coll, seguint per les de l’espatlla i les que li arriben fins a uns pits caiguts que ja no recorden quan havien estat turgents. La producció irregular de melanina també dibuixa a la Maria unes taques que té escampades per tot el cos, però que semblen invisibles tan per ella com per la gent que passa pel seu costat. 

El vent traïdor li embutlla uns cabells aspres, de color blanc, que no han vist un tint des de fa més de vint anys. La Maria no s’aparta els cabells de la cara, i continua caminant, amb el seu pas feixuc, fins que arriba al lloc on havia deixat les seves sandàlies fa poc més de mitja hora. Ara si, es retira els cabells de la cara, per calçar-se, sense esma de treure’s els grans de sorra que li queden enganxats a tots els dits dels peus.

Es dirigeix cap a casa seva, una petita casa de poble de costa, a deu minuts d’on comença la platja que l’acull cada matí.

Obre la porta amb una clau grossa, pesada, i entra a l’estança tancant darrera seu. 

Es dirigeix a l’habitació de matrimoni. En Robert encara dorm. 

Bon dia, Robert. Ell obre lleugerament els ulls. Fa cara d’espantat. 

Bon dia.

Hola.

Saps qui sóc? Sóc la teva dona, la Maria. Ara ens llevarem, d’acord? La Maria acosta la cadira de rodes al llit, i ajuda a en Robert a incorporar-se lentament i a seure a la cadira. Només aquest moviment ha durat més de deu minuts. La Maria porta en Robert cap al costat de la finestra, i obre els porticons. El sol els saluda de manera tan efusiva que tots dos han de tancar un moment els ulls per acostumar-se a la seva claror. En Robert es queda mirant per la finestra, sense parpallejar. No fa cap moviment, no mostra cap expressió. La Maria el mira, i li agafa la ma.

Avui ha fet un bon dia per passejar per la platja, Robert.