L’eterna joventut

Avui he llegit al diari que la ciència està intentant trobar l’elixir de l’eterna joventut. De petita havia llegit contes, on mags i prínceps, que no princeses, desafiaven tot de perills per tal de trobar un beuratge que els hi donés la joventut eterna. Durant la meva joventut, les pel·lícules de l’Indiana Jones, es basaven en evitar que els dolents més dolents del mon s’apoderessin d’una sapiència mil·lenària i mística que els hi proporcionés aquest elixir desitjat. I ara ja fa temps que escolto, o llegeixo, que els investigadors estan intentant revertir la vellesa. Em fa certa gràcia aquest concepte. Per a mi, envellir és viure, o sigui que no pots viure si no envelleixes. Però el que els científics volen trobar és que les cèl·lules es mantinguin amb les òptimes propietats durant molt de temps, si no vaig errada. Per viure molts anys. I viure molts anys en les millors condicions possibles. Sense saber que ja fa temps que disposem d’uns elixirs, anomenats avenços sanitaris, que fan la funció de l’elixir desitjat. 

Tinc cinquanta-tres anys. A la meva edat, la meva besàvia era una dona pràcticament acabada. Havia tingut onze fills, havia treballat tota la vida al camp, i el meu besavi era un begut que la pegava, tan a ella com als deu fills que van sobreviure els parts a casa, depressa i corrents. Amb cinquanta-tres anys, la meva besàvia, vestida de negra, era una dona vella i cansada, que ja ho havia fet tot a la vida. Que no havia pogut escollir. Que no s’havia pogut escapar del seu destí. Amb cinquanta-tres anys, jo estic pensant el meu següent pas professional, em vesteixo amb leggins i samarretes esportives gran part del temps, visc a l’estranger, parlo quatre idiomes i puc acudir al sistema sanitari quan considero que se m’ha de tractar.

Una meva antiga companya de feina té un historial familiar important de cardiopaties. Gran part dels seus familiars, polonesos, han mort als cinquanta i pocs anys per culpa de problemes de cor. Els pares d’aquesta dona van emigrar des de Polònia a Chicago, on el sistema sanitari els hi va proporcionar un tractament preventiu que els ha fet viure vint anys més que la mitja de familiars seus. 

Quant temps fa que juguem a ser Déus? Fins on volem arribar? És ètic buscar elixirs per a l’eterna joventut? El concepte eterna joventut és un engany?

No sé les respostes a aquestes preguntes, però un fet objectiu és que l’augment de la qualitat de vida comporta un augment del nombre d’anys que cada individu podem viure. És a les nostres mans aprofitar al màxim aquest regal.