L’Emma Vilarasau ha guanyat aquest 2025 un merescudíssim reconeixement per ser la protagonista de Casa en Flames.

En les dues cerimònies on se l’ha guardonada (el Gaudí i a Días de Cine), ha reivindicat la vellesa, la vellesa femenina, concretament, envalentonant-nos amb aquestes paraules:

“Vull agrair a Dani de la Orden que la protagonista de la seva pel·lícula sigui una dona de més de 60 anys que ni està malalta, ni necessita que la cuidin. Una dona amb una vida pròpia. El cine ens ha ensenyat moltes coses, a modificar comportaments, a acceptar altres realitats, a acceptar altres vides que no podíem ni imaginar. Durant molts anys, el període possiblement més difícil de la vida, que és la vellesa, sempre s’ha mantingut amagat en l’obscuritat. M’agradaria que, a partir d’ara, se li doni veu a la vellesa, perquè crec que la societat no es pot permetre perdre la mirada d’aquestes dones sàvies. Si normalitzéssim veure gent gran, gent amb una vellesa plena de llum, o alegre, i digna, altres amb una vellesa complicada, el que sigui, el que sigui normal, potser perdríem aquesta por irracional que tenim a envellir, i potser les dones deixarien d’agredir els seus cossos per tal de retrassar aquest moment.”

Fa temps que l’Emma és una abanderada de la vellesa. De viure la vellesa sense vergonya, sense amagar-nos-en.

Per molts anys! Necessitem veus com la d’ella, que ens clarifiquin que ser vell és un estadi més de la vida, i que val la pena viure-la en la seva plenitud.