71 anys. Amb parella des de fa 40 anys. Tot sembla que està bé. No per tirar coets, però dins de la normalitat. Bé. I, de cop i volta, el teu home et diu que et deixa, que està enamorat. Del seu company de feina de tota la vida. I que fa 20 anys que n’està, d’enamorat del seu company professional. I tu, de cop i volta, que amb el niu buit de fa temps l’únic que vols és envellir amb tranquilitat i morir al costat del teu company de tota la vida, has de començar un altre llibre. Una altra història de bell nou. De zero. I resulta que la dona del company de feina de teu home, que té la mateixa edat que tu, que esperava el mateix que tu de la vida, es troba en la mateixa situació. I aquesta dona que mai havies suportat, perquè és radicalment diferent de tu i no hi havia manera que congeníessiu, es transforma en la teva amiga, de mica en mica i primer amb recel, per al final ser la persona més propera que mai has tingut.

La genialitat de Grace i Frankie radica en els actors i actrius que componen la sèrie. I en l’argument. I en les complicitats que es teixeixen. I, sobretot, sobretot, en obrir la porta a reinventar-te a partir dels setanta. Dels setanta! Però això és possible? I tant que és possible! Res està escrit. O, per aquells que creuen en el destí, tot ja estava escrit. Sigui com sigui, les pors del primer ensurt donen pas a situacions còmiques, tendres, divertides i dramàtiques. I les pors que tots hem sentit pel nostre futur, per com deu ser la vida essent vell i tenint-ho tot fet, prenen un sentit ben diferent, sabent que t’has de reinventar per continuar endavant.

Recomanable? Moltíssim!