Tinc una germana que val un imperi. Dos, segurament. És maca, molt divertida (ma mare sempre em recorda que quan érem petites, jo no podia parar de riure quan ma germana feia broma, i he de dir que darrerament, aquesta vena artística dins del camp de la comèdia l’ha tornada a desenvolupar de manera espectacular), i no té ni un gram de malícia a dins del seu organisme.

Necessito parlar amb ella sovint. Ella és qui em sap els meus neguits i les meves frustracions, les meves alegries i els meus èxits. Una trucada de Whatsapp, i m’apareix una imatge molt semblant a la que em veig quan em contemplo al mirall, però amb els cabells més curts, tenyits, i un somriure d’orella a orella. “Què?” Em pregunta, amb un mig somriure de complicitat. I jo li explico això i allò, i ella em conta els seus aixòs i els seus allòs. I passem una estona enganxades a la pantalla, però aquesta vegada d’una manera sana, divertida, i que jo considero del tot necessària per a la meva estabilitat emocional i creativa.

Quan penjo el telèfon, les penes m’han disminuït i la sensació de benestar m’ha augmentat ostensiblement.

Tinc una germana que és un regal. O dos. Tinc una germana carregada d’experiències, de saviesa i de bon humor. No la canviaria per res.