Ai, la publicitat!

Són els més consumistes als Estats Units.

El 2030, es podran gastar més de 20 trilions de dòlars.

Actualment controlen gairebé 100 trilions en despesa.

Aquestes dades són de la gent gran. Depenent de l’estudi, gent que té més de 55 o més de 60 anys. I malgrat això, hi ha 66 estudis que mostren que gent més gran de 60 anys tan sols apareix en el 10% dels anuncis, essent gran part d’aquests, medicaments, dentadures postisses i bolquers. I se’ls estereotipa com a gent trista, vella i cansada. Això denota una manca total de respecte per a aquesta gent, i una absoluta desconeixença de l’estratègia de mercat.

Sembla que hi ha 3 raons per les quals això passa:

els que comencen a emprar un determinat producte d’una categoria determinada tendeixen a ser joves.
La majoria dels creadors d’anuncis són joves.
l’atractiu dels que surten als anuncis té un impacte positiu.

Tanmateix:

els adults vells mostren credibilitat i experiència.
són del mateix grup demogràfic on va adreçat el producte.
els adults vells són molt capaços de comprar objectes de luxe.

Què n’extreu Paul Young de tot plegat?

Les agències de publicitat tenen al seu davant una gran oportunitat per tal de contractar creatius que interaccionin de manera respectuosa i positiva amb aquesta audiència. És a dir, millor fer-los contents que no pas fer-los enfadar!