Vaig conèixer a la pino a través d’una notícia en un diari. M’hi vaig posar en contacte, com sempre faig en aquests casos, via correu electrònic. I sorprenentment em a contestar. Vam tenir una xerrada de més d’una hora via Skype, on vaig descobrir bocabadada que és super maca, super divertida, super sincera, super humil i plena de vitalitat. La Pino no vol que tothom segueixi el seu estil de vida. Sempre deixa clar que ella viu a la seva manera, que totes les maneres d’escollir com viure són lícites, i que ella és una més. No es tenyeix els cabells, ni es posa botos. I és una model cotitzada i desenfadada, a qui li queda espectacular cada peça de roba que es posa.

De la nostra xerrada en vaig fer, com sempre, una història curta sobre ella, on explico un dia de la seva vida de model de passarela, i un conte on faig esment a detalls que em va explicar de quan era petita. Li vaig enviar els escrits i em va dir que li encantaven.

A mi m’encanta ella.

Li desitjo molts anys de viure la vida com ella vol. I, malgrat que la Pino no vol deixar petjada, espero que molts aprenguin de la seva naturalitat i desimboltura.