Fa setmanes vam rebre una invitació molt especial: la Gloria i en Nacho ens convidaven a la celebració dels seus 50 anys! Durant els dies previs, vam poder escoltar les peripècies que van haver de seguir, per tal que la festa els hi quedés espectacular: van haver d’escollir el lloc on ens reuniríem; van confeccionar una magnífica llista de cançons que et tocaven l’ànima i t’esperonaven els peus; van escriure una llista de convidats que no s’acabava mai. I els hi va quedar un esdeveniment perfecte. Ens vam reunir més de setanta persones a un local del poble. Petons i abraçades, riures i explicades. Retrobades amb la gent de sempre i presentacions amb gent nova. Vaig ballar amb la Laura, vaig abraçar molt fort a la Pilar i vaig conèixer a la Txell. Vaig escoltar a la Marta, vaig parlar amb en Pablo i vaig saludar en Carles. Tothom feia gresca i xerinola, tothom estava content, tothom reia i parlava i bevia i tornava a riure, a beure i a parlar. Tothom s’havia desplaçat, ja fos dos quilòmetres o tres mil, per tal de retrobar-se amb la Glòria i en Nacho i acompanyar-los en aquesta celebració de la vida. De la seva vida i les seves experiències. De les seves troballes i les amistats infinites que han anat escampant de nord a sud i d’est a oest. Gent molt jove i gent més gran, units per una música que et feia aixecar els peus de terra i cantar com si t’hi anés la vida.

La Gloria i en Nacho estaven espectaculars. Somrient, rient, parlant, invitant, ballant i dialogant. Els 50 anys els hi queden bé.

No fa pas tant que els cinquanta anys s’amagaven. Ara es viuen amb orgull i joia, amb ganes de recordar i de somniar. Amb els peus posats a terra, tot i que de tant en tant s’aixequin per fer un salt que et permeti fer volteretes.

Gràcies, Gloria i Nacho! Per molts i molts més anys al vostre costat, bufant espelmes!