La Clara, de qui més endavant us parlaré, m’ha enviat aquest article de diari que acaba de sortir nou de trinca.

És una entrevista amb la Gemma Ruiz, una escriptora que reivindica més dones grans protagonistes a la literatura.

Acaba d’escriure una dona de la teva edat (Proa), amb una protagonista gran, que comença una nova vida, allunyant-se del paper de mare i esposa que la tenien anulada.

Cada vegada hi han més pel·lícules, articles, novel·les i altres formes d’art que ens acosten a una realitat que costa de visualitzar, però que va prenent més força, la de les dones de més de cinquanta anys, cansades del paper que han jugat fins llavors a la societat, i que volen començar una vida on siguin més elles mateixes, allunyant-se del paper de cuidadores al que estan acostumades.

Dones grans començant de zero.

Dones grans que s’enamoren, que senten i gaudeixen el sexe com mai havien fet abans. Dones segures d’elles mateixes, que criden als quatre vents que són aquí, que no són invisibles, que volen viure i ser elles.

L’entrevista és molt maca, us la deixo aquí perquè la disfruteu:

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-gemma-ruiz-una-dona-de-la-teva-edat/

La Gemma reivindica el paper de la dona més gran, de la dona vella, a qui no se li acaba la vida, ans al contrari, a qui la vida li permet començar de bell nou, amb la seguretat d’un camí recorregut que li permetrà valorar el què realment val la pena viure i tot allò que cal desestimar.