L’Amy Tan és una escriptora molt reconeguda als eStats Units. Ha escrits diverses novel·les que li han reportat fama mundial.

I als 64 anys, va començar a fer classes de dibuix. Sense haver agafat mai un llapis abans. I va començar a anar a classes per observar ocells. Sense haver-s’hi interessat mai abans.

Hi va posar totes les ganes i tot l’enginy, té una bona mentora, menor d’edat, per qui es deixa aconsellar tot sovint, ha provat moltes maneres d’observar-los, d’alimentar-los, de dibuixar-los. Ha convertit el seu jardí en un paradís pels ocells, que van allí per recollir diferents tipus de menjar. Petits i grans s’hi acosten, uns es deixen observar, d’altres emprenen el volt quan escolten una fressa inusual.

I l’Amy, amb paciència i enginy, els descriu i els dibuixa en una llibreta que ha passat a llibre i s’ha convertit en un dels més venuts d’enguany. A cada pàgina hi posa preguntes sobre els ocells. Es barallen? S’enfaden? Per què alguns se li acosten i d’altres no? Tenen por?

El cervell humà no para de preguntar-se coses, ni quan es tenen 10 anys, ni quan se’n tenen 70. Però a vegades, la societat ens fa creure que, arribats a una edat, el millor que podem fer és deixar de banda la nostra curiositat.