En Robert està a la barra del bar, sol. Beu la tercera copa del vi negre que s’ha demanat. Una ampolla per ell sol. Pensa acabar-se-la. No es pot treure del cap a la Maria. Aquesta tarda estava meravellosa. El seu vestit blanc, llarg fins als peus. La corona de flors petites i delicades, que li cobria una petita part dels seus cabells salvatges, però que avuí havia consentit a que li pentinessin i li dominessin una mica, només una mica. La seva cara nerviosa. En Robert se la mirava des de la segona fila dels bancs de la petita església i no va poder evitar una espurna d’esperança quan la Maria va passar pel seu costat i se’l va quedar mirant una dècima de segon. Només una dècima. Però en Robert va apartar la mirada i va abaixar el cap. I la Maria va continuar el seu camí, de bracet del seu pare, per arribar a l’altar, on l’esperava un Eudald mudat i seriós, amb un mig somriure a la boca que denotava seguretat en ell mateix. Després de la cerimònia, la Maria i l’Eudald van anar saludant a tots els convidats, i la Maria va fer una forta abraçada a en Robert. Però aquesta vegada en Robert ja havia acabat totes les engrunes d’esperança que havia anat guardant des que coneixia a la Maria. 

Ara en Robert està sol a la barra del bar, pensant com sempre en la Maria. Encara recorda la primera vegada que va saber que estava totalment enamorat d’ella. Per sempre. Tots dos tenien cinc anys. Estaven al pati de l’escola, jugant amb tots els altres nens, quan la Maria es va entrebancar i va caure de genolls a sobre de la grava. Es va asseure a terra i es va mirar un dels genolls, que tenia ensangonat. La Maria plorava i en Robert va ser l’únic nen que s’hi va acostar. Quan ell s’ajupia per preguntar-li si es trobava bé, la Maria va aixecar la mirada i va topar amb la d’en Robert. La Maria tenia els ulls plens de llàgrimes, que li queien a sobre de les galtes plenes de pigues. Quan va veure la cara d’en Robert, però, es va tranquilitzar i va esbossar un tímid somriure. En Robert es va quedar uns segons parat, amb la boca oberta, sense poder reaccionar.

Quarta copa de vi i ja no en queda a l’ampolla. En Robert se la beu rapidament, paga i travessa el poble a peu, amb la nit embolcallant-lo, fins arribar a la platja. S’asseu a la seva roca i plora desconsoladament.