I ara! Per què poso com a exemple d’edatisme a la Simone Biles? Que encara no té ni 30 anys!

Doncs malgrat ser molt jove, ja li havien dit vella per la fita que es va proposar aconseguir. Li van dir que per l’edat que tenia, no calia que participes als jocs olímpics. Li van dir que era massa vella per competir, que la feina que havia fet com a gimnasta olímpica quedava enrere, i que mai aconseguiria un títol més.

Tots es van equivocar. Va guanyar més medalles que abans. Va aconseguir la victòria en multitud de categories, va aconseguir l’or i ara l’anomenen GOAT (Great of all Times).

Si la Simone hagués fet cas del que opina la gent, si s’hagués deixat portar per les estadístiques, els conceptes erronis que la societat expressa, s’hauria escarxofat al sofà, hauria dit que si, que tenien raó i que no valia la pena esforçar-s’hi.

Però va fer el que ella pensava que s’havia de fer, no va fer cas als que pretenien desmoralitzar-la, i va tirar endavant amb la seva idea de participar, de bell nou, a les olimpiades.

Malgrat l’edat.

Malgrat que li van dir que era massa vella per tornar a participar. I molt més per guanyar.

I, fent cas del seu cor, va arribar a l’Olimp daurat.

Felicitats! Així, si!