La Kate ens va fer somniar a tots quan, obrint els braços de bat a bat, cara al vent, al mar i al cel, agafada per la cintura per en Leo DiCaprio, es permetia somniar en un futur que no li havien preparat. El destí i no els seus pares es va encarregar de canviar-li la vida, en aquella pel·lícula romanticona on tots sabíem que no podria acabar bé. Coses que té la història quan es combina amb la fantasia.

Ara la Kate ja no és aquella joveneta. Ara la Kate té més de 50 anys. I està orgullosa de ser com és, de la seva edat, de les seves arrugues, de les mans de vella.

Unes paraules seves resumeixen prou bé el què pensa:

“La nit abans de complir 40 anys, vaig somniar que entrava en una classe i em vaig veure a mi quan era petita. Em vaig asseure al costat de mi mateixa quan era petita, i li vaig dir: tranquila, tot anirà bé, tranquilitza’t. I després del somni vaig pensar que potser si, que havia d’aturar-me una mica, i assaborir el que havia aconseguit. Perquè és difícil prendre un moment i dir-te: ostres, això ho he fet bé!”

I una altra xerrada:

“Estem molt pressionades, quan estem a la quarantena. Oh, oh, això s’acaba! Penses que aviat tindràs la menopausa i que ja no faràs l’amor, que els pits et cauran, i que la pell ja no serà suau, i totes aquestes coses. Primer de tot: I què? I en segon lloc, és tan sols una situació condicionada. Crec que les dones grans són més fresques, més sexis, i més autèntiques, més poderoses, més capaces de caminar pel món sense tantes manies, i això és poderós. Els hi dic a les meves amigues: estàs fantàstica! I elles t’ho agraeixen, perquè és estrany que una dona li digui a una altra que està molt bé. I és important fer-ho!”