67

Prenent com a base els seus gustos musicals, Spotify ha categoritzat al meu fill com una persona de 67 anys. El meu fill té 17 anys. I li encanta escoltar totes les cançons de Billy Joel, Radiohead, i moltes altres que fins i tot jo considero antiquades. O clàssiques. Tot va començar veient pel·lícules de ciència ficció com Guardians of the Galaxy, amb unes bandes sonores extraordinàries, que et transportaven a imatges futuristes i sons antics, o força antics. Cançons que durant la meva joventut ja estaven catalogades com a antigues. Cançons que et fan somriure, que t’embriaguen amb unes notes que són difícils d’oblidar. I que el meu fill ha agafat com a seves, com a pròpies, com la seva banda sonora musical preferida. Si Spotify ha decidit que el meu fill té 67 anys en base als seus gustos musicals, suposo que vol dir que la majoria de gent de la seva edat no escull aquest tipus de música, per escoltar diàriament. Desconec el tipus de música que escolta la gent de 17 anys. Només se que el meu adolescent està categoritzat fora del seu grup d’edat en base als seus gustos musicals. I jo que me n’alegro. I em sorprenc, descobrint noves velles tonades, noves velles cançons, nous vells temes que et toquen la fibra a través dels sons i de la lletra, a través d’emocions que et redescobreixen passats amagats i que sorgeixen per art de màgia, gràcies a músiques velles i belles. Gràcies al meu fill.

Als vespres, m’agrada feinejar despistadament per la cuina, mentre el meu fill es prepara el seu sopar proteínic després d’una intensa sessió de musculatura, i li demana a l’Alexa que posi la seva música preferida. A vegades els sons de Radiohead em fan venir ganes de plorar, però la majoria de vegades, la visió del meu fill de 17 anys espavilant-se tot sol, obrint calaixos i cercant les seves espècies preferides per regar una hamburguesa gegant, mesclat amb unes notes musicals harmonioses, conegudes i vibrants, fan que pugui acabar el dia amb un somriure.