Una coneguda em diu que està treballant en un projecte sobre productes anti-edat. He vist una notícia a LinkedIn on un robot dóna de menjar als avis. Al supermercat les estanteries amb productes per dissimular els cabells blancs o les arrugues són les més plenes d’opcions. La filla d’una meva amiga es posa filtres a Instagram per dissimular les seves imperfeccions als setze anys, els meus amics parlen amb por de fer-se grans… I JO NO ENTENC RES!!!!!!!!

Quin problema hi ha en fer-se gran? Guanyes experiència, confiança en tu mateix, seguretat. Saps què et convé i què no et convé. Això és dolent?

Per què s’ha de dissimular l’edat? Quin problema hi ha en tenir els cabells blancs? O grisos? Per què hi ha gent que intenta fer-me desdir de la meva decisió de no tenyir-me?

Les cremes anti-edat, els procediments per estirar-te la cara, els filtres per quedar més suau a les fotos… tot això et porta a estar descontenta amb tu mateixa. De debò que quan et mires al mirall, carregada d’arrugues i cabells blancs, no et saps veure bonica?

Els invents per ajudar als “avis” a “suportar” la vellesa. Qui escriu aquests encapçalaments de notícia? Com podem denigrar a la gent gran? Si, a mida que et fas gran, els teus moviments s’alenteixen, però comencen a haver-hi estudis que indiquen que el cervell guanya en elasticitat i en la bona presa de decisions. Si, hi ha l’Alzheimer i altres demències que ens poden afectar, però quanta gent de més de vuitanta anys viu a casa seva i és autònoma?


2 respostes a «I quin mal hi ha en fer-se gran?»

  1. Avatar de Gloria Ferrer
    Gloria Ferrer

    Hola Roser, m’encanten els teus posts. Em fan pensar en coses que normalment no ens parem a pensar. Personalment no és que no m’agradi fer-me vella i veure com canvio físicament, si no que no m’agrada adonar-me que queden menys anys per gaudir de tot el que m’envolta i que m’estimo. La por al final. És això.

    M'agrada

    1. Avatar de Lilybeliever

      Gràcies per la teva opinió, Gloria! Jo de petita veia tota la meva vida al meu davant. Ara ja en tinc molta a l’esquena. Però quan penso en tot el que he viscut i el que encara em queda per viure, n’estic orgullosa! Sense experiència no tindríem passat, sense passat no tindríem records, i aquests són una eina valuosa per gaudir del que tenim al present. Carpe diem!

      M'agrada

Deixa un comentari