Roig de tardor

Lilybeliever

2 Comentaris a Massa vella, massa jove

Massa vella, massa jove

Amb cinquanta-un anys, hi ha gent que em diu que soc massa jove per saber què vol dir sentir la vellesa. Segurament tenen raó.

Amb cinquanta-un anys, hi ha molta més gent que em diu que soc massa vella per començar feina nova, o per tenir somnis per complir. Aquests de ben segur que no tenen raó.

Continuo pensant en la definició de vellesa. Ve determinada per l’edat, tal com propugna la definició d’algunes entitats? Ve determinada per la salut? O per les ganes de viure? Una persona de més de quaranta anys que digui que ja és gran per fer això o allò, espot considerar vella? Una persona de vuitanta que vagi a caminar i a fer esport, és vella?

Jo em considero vella. No de les velles més velles, segurament una vella jove. Però la gent més jove em considera vella, i la gent més gran em considera jove. I jo els hi vull dir que d’acord, que soc vella, o jove segons a qui li plagui o a qui li convingui, però la meva edat no defineix el meu caràcter, les meves ambicions o les meves ganes de viure i de sentir.

Lilybeliever's avatar

Posted by:

Lilybeliever

2 respostes a «Massa vella, massa jove»

  1. Avatar de Carme Ripoll
    Carme Ripoll

    Sempre dic que visc en un etern desacord entre la meva edat cronològica i la meva edat mental. El meu cap està sempre ple de projectes, il·lusions, ganes de viure.
    Avui compleixo setanta-set anys i acostumo a dir que tinc una edat de ferro perquè no he de prendre cap pastilla, però no és cert, a deu anys vaig tenir tuberculosi que em va obligar a estar tot l’any escolar enclaustrada a casa, però li vaig trobar el costat bo, em vaig convertir en una lectora compulsiva que s’empassava els llibres en un tres i no res, però el desgavell em va fer deixar l’escola massa jove. Vaig començar la carrera universitària quan tenia trenta-cinc anys, en acabar-la, deien que era massa gran pet exercir. A quaranta vaig anar a viure a Londres i em van dir que era massa gran per aprendre l’idioma. Al cap d’un any em treia el First certificate i al cap de dos anys el Proficiency. Vaig animar-me a fer un postgrau en Marketing I la Kensington University em va dir que amb quaranta-dos anys era massa gran, però quan els vaig amenaçar de denunciar-los per discriminació per raó de la meva edat, em van acceptar. Un any més tard creava, amb companys més joves que jo, una empresa d’estudis de mercat. A quaranta-set vaig tenir un càncer, massa jove per morir-me, però que em va ensenyar com pot de curta ser la vida i que s’ha de gaudir cada instant com si fos l’últim, mai no saps si ho serà. A quaranta-vuit em vaig treure el títol de patró d’embarcacions d’esbarjo, i així vaig anar seguint. A cinquanta-set em van fer àvia: Quina àvia més jove! Deien, i sis anys més tard el meu net gran em va dir “Àvia ara aprendré a llegir i podré llegir tots els contes que m’expliques”. Com que només estaven al meu cap, em vaig apuntar a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès per fer-ho bé. Massa gran per publicar, em van dir. Tenia seixanta-sis quan vaig ser finalista d’un premi literari i em van publicar el primer relat; seixanta-vuit quan em publiquen a Cavall fort el meu primer conte infantil, i poso en marxa una escola d’escriptura, a seixanta-nou, publico el meu primer relat eròtic, a setanta la primera novel·la, i ja en van cinc. A setanta-tres, amb cinc amics (molt) més joves que jo, posem en marxa una editorial…
    Qui diu que ets massa jove o massa gran per fer o no fer alguna cosa? Que vingui i m’ho expliqui.

    M'agrada

    Respon
    1. Avatar de Lilybeliever
      Lilybeliever

      Quina meravella, Carme!!!!! Com m’ha agradat saber la teva trajectòria! Al principi m’has fet pensar en JFK, que de petit era malaltís, es quedava sempre al llit i per això va ser un àvid lector. Totalment d’acord que l’edat cronològica i la mental no tenen perquè anar plegades.
      Hauries pogut fer tot el que vas fer si no haguessis tingut l’experiència d’abans? Hauries amenaçat a Kensigton en denunciar-los, sense tenir la seguretat que tenies raó i la fotalesa per tirar endavant? T’haurien fet creure que eres massa gran o massa vella per fer coses? Anar complint anys ens permet una perspectiva difícil d’aconseguir massa d’hora. I una seguretat en certs temes, malgrat que els anuncis, els estudis i les estadístiques ens vulguin fer creure el contrari. Vaig demanar a un acadèmic si s’havien fet estudis d’esport amb gent gran. Em va dir que no, que només hi havien estudis de fragilitat en aquest camp. És a dir, que estem acostumats a estudiar com les persones velles necessiten ajuda, però no hi han gairebé estudis de vitalitat. En aquest camp, tu series una de les campiones mundials!!!!!
      Felicitats per l’anniversari i per totes les magnífiques fites!!!!! Per molts més anys i molts més objectius!!!

      M'agrada

      Respon

Deixa una resposta a Carme Ripoll Cancel·la la resposta