OBLIDAR DE JOVE
El meu fill adolescent s’oblida tot a tot arreu. No és nou, aquesta manera d’actuar. Quan era més petit, també ho feia.
- On és la jaqueta (que hauria de portar perquè les temperatures de l’exterior són inferiors a zero graus centígrads)?
- Me l’he oblidat a la guixeta.
I la guixeta del meu fill deu ser la més ben dotada de tot Massachusetts, per la quantitat de coses que hi ha oblidat, i que no ha tornat a casa.
Quan explico a ma mare que el meu fill s’oblida les coses a tot arreu, la seva resposta d’àvia super-guai és:
- És que és tan maco, el meu net petit!
Si, el net és maco i guapo, i llest i simpàtic, i oblidar-se les coses ara i adés és una altra de les seves innombrables qualitats.
OBLIDAR DE VELL
- Nena! (Em diu ma mare, a través de Whatsapp, amb cara de preocupació). El teu pare i jo hem anat a donar un volt i ens hem oblidat les claus a dins del pis! Ai, és que em sembla que devem tenir Alzheimer!
O sigui, sintetitzant:
- Si t’oblides alguna cosa, o moltes, o totes, quan ets jove, apart de guapo ets simpàtic.
- Si t’oblides una, UNA cosa, quan ets vell, de ben segur que tens Alzheimer, o alguna altra demència, o el cervell se t’està pansint, o florint, o morint.
Si, l’Alzheimer és una malatia que afecta a la gent gran. Sembla ser que el causen plaques de proteïnes tau o beta-amiloides que s’acumulen en zones del cervell relacionades amb la memòria.
Però un oblit no indica que tinguis Alzheimer. I ser vell no és sinònim d’Alzheimer.
Tots tenim cinquanta coses al cap. És normal que n’oblidem algunes. I no passa res. No som ni més guapos ni més malalts, quan ens oblidem la jaqueta o les claus de casa. Som tan sols humans.
Roig de tardor 