Després de la colonoscòpia prescrita als majors de 50 anys, vaig decidir fer-me un regal. Tornant de l’hospital, em vaig sadollar de menjar, vaig estirar-me al sofà, em vaig tapar amb una manta ben calenta i, amb la Bella al meu costat, em vaig posar a veure la darrera pel·lícula protagonitzada per l’Emma Thompson, “Good luck to you, Leo Grande”.

No n’explicaré l’argument, perquè trobo que tots l’hauríem de veure.

Però si que diré que ens permet veure cares que fins ara han estat tabús a la societat, com és l’envelliment del propi cos i l’acceptació d’aquest fet, tan natural i alhora tan amagat.

La pel·lícula comença amb una dona gran, obrint la porta d’una habitació d’hotel a un noi jove. Ella, vídua, i de seixanta-un anys, ha llogat els serveis del noi, perquè vol tenir un orgasme per primera vegada a la seva vida.

Els diàlegs, les pors de l’un i de l’altre personatge, les mirades, la complicitat, el passat, el futur, tot es barreja en una pel·lícula totalment recomanable, i que ens permet preguntar-nos moltes de les coses que no gosem ni formular.

Quan em faig gran soc lletja?

M’estimaran?

He estimat prou?

Què hauria hagut de fer diferent?

És una obra delicada i preciosa, i l’Emma Thompson ens embolcalla en el seu mon, per obrir-nos les portes del nostre.

No ha de ser senzill per a una actriu, a qui se li ha dit del dret i del revés que a mida que et fas gran et tornes invisible, exposar el seu cos tal com ella ho ha fet. Un cos de dona vella. De dona gran. Amb arrugues, amb rodoneses, amb carn flàccida i pits caiguts. Un cos bell. Un cos bonic, perquè condensa la vida viscuda, perquè el mostra sense embuts, perquè ens fa sentir orgulloses de ser dones i de ser grans. Un cos normal. Que desitja i que és desitjat. Un cos que busca i troba. Un cos de dona.

Us ho he dit, que l’heu de veure, la pel·lícula?

Us ho he dit, que l’Emma Thompson està espectacular, i és valenta i decidida i que ens empodera a totes?

La meva admiració per ella i per totes les que, com ella, cerquem el nostre espai, sense miraments, amb el cap alt, i fent valer la nostra experiència i la nostra autoestima.