De petita portava dues trenes negres i llargues,

agafades amb llaços de color blanc,

i sempre deia que si.

El dia abans de casar-se

es va tallar els cabells llargs

i sempre més se’ls ha deixat curts.

Ha dit que si al pare i a la mare,

al marit i a les filles.

Si a tot, per fer a tothom content.

Si a tot, perquè era el que tocava.

Ha fet d’escriventa, dependenta i secretària.

I sobretot ha fet de mare.

Dient que si a tot.

Fins que un dia, ara no fa pas tant

va descobrir que era forta,

i va començar a dir prou.

Prou a dir si a tot.

Ara a vegades diu que si,

i ha après també a dir no.

És feliç i fa feliç,

és segura i extrovertida,

divertida i riallera,

bona i sincera.

Gràcies per ensenyar-me a ser

segura i extrovertida,

divertida i riallera,

bona i sincera.

Gràcies, mare.

T’estimo molt.