Sense tenir l’edat que tinc, no tindria l’experiència d’ara.

Sense tenir l’edat que tinc, no hauria estudiat Química, Seguretat i salut, portuguès, francès i Escriptura.

Sense tenir l’edat que tinc, no sabria què no vull.

Sense tenir l’edat que tinc, no estaria fent un curs genial de llengua de signes americana (ASL) cada divendres al vespre.

Sense tenir l’edat que tinc, no hauria viscut en diferents països, no m’hauria adaptat a noves cultures, no hauria entès diferents maneres de pensar i no hauria millorat les capacitats lingüístiques.

Fer-se gran no és dolent.

El que és dolent és creure que fer-se gran és dolent.

Sense tenir l’edat que tinc, no ho sabria.

Without My Age
Without my age, I wouldn’t have the experience I carry today.
Without my age, I wouldn’t have learned Chemistry, Safety, Portuguese, French, Writing.
Without my age, I wouldn’t know exactly what I do not want.
Without my age, I wouldn’t be taking an amazing ASL course every Friday evening.
Without my age, I wouldn’t have lived in different countries, adapted to new cultures, understood different ways of thinking, and improved my language skills.
Getting older is not bad.
What’s bad is believing that getting older is bad.
Without my age, I wouldn’t know that.