Roig de tardor

Lilybeliever

3 Comentaris a 5 estratègies per canviar les actituds negatives

5 estratègies per canviar les actituds negatives

fragments de l’article de Myra Giberovitch, educadora, autora, conferenciant i mentora, professora adjunta de McGill University School of Social Work i autora de of Recovering from Genocidal Trauma.

Al començament de la seva classe de gerontologia, la professora Myra Giberovitch pregunta als seus alumnes que descriguin als vells en poques paraules: fràgils, malalts, dependents, lents mentalment i una càrrega per la societat, amb pèrdua d’autonomia, malaltia i mort són les paraules que més empren els alumnes.

Aquí hi ha 5 formes en què podem canviar les actituds negatives sobre l’edat:

  1. Pregunta’t si el teu discurs és edatista, discriminatori per l’edat.
  2. Educa’t sobre l’envelliment
  3. Fomenta interaccions positives entre gent jove i gent gran
  4. Recolza les polítiques que no són discriminatòries per edat
  5. Cerca noves imatges de l’envelliment

Per quin punt vols començar?

This post originally appeared on YouAreUNLTD.

Lilybeliever's avatar

Posted by:

Lilybeliever

3 respostes a «5 estratègies per canviar les actituds negatives»

  1. Avatar de Neus Abella
    Neus Abella

    Hola Roser, fa temps que interiorment i de manera inconscient vaig pensant coses sobre l’edatisme. Avui llegint aquest article crec que me n’he fet conscient que hi ha alguna cosa que no hi acabo d’estar d’acord. No sé si ho sabré explicar bé. Es cert que la vellesa està marginada i mal vista i que alguna cosa s’ha de fer perquè es valori la gent gran però, alhora, també es cert tot això que pensen els joves. Jo ja tinc una edat i m’adono que mica en mica vaig perdent a nivell mental, físic i anímic. I encara estic bé! Però en soc conscient que això anirà a pitjor. Què vull dir amb això, doncs que si que vull que se’m respecti però amb la realitat que em toca viure. No em puc comparar amb els joves, m’estic fent vella, i això es així; i vull viureu amb plenitud! No vull anar demostrant que encara tinc capacitat per fer moltes coses, que encara tinc molta memòria, que encara soc capaç de… No. Segurament l’edatisme reivindica, precisament, això que estic dient però tinc la impressió, per les coses que he llegit fins ara, que d’alguna manera s’ha de demostrar que encara tenim capacitats i, per tant, tenim dret a que se’ns valori, i jo, com deia en Lluis LLach en aquella cançó, penso que: No es això, companys, no es això…

    Una abraçada, Roser!

    Neus

    https://www.avast.com/sig-email?utm_medium=email&utm_source=link&utm_campaign=sig-email&utm_content=webmail No hi ha virus.www.avast.com https://www.avast.com/sig-email?utm_medium=email&utm_source=link&utm_campaign=sig-email&utm_content=webmail <#DAB4FAD8-2DD7-40BB-A1B8-4E2AA1F9FDF2>

    M'agrada

    Respon
    1. Avatar de Lilybeliever
      Lilybeliever

      Hola Neus! El problema és que ens comparem amb els joves pensant que la joventut és el millor del mon. Jo crec que tothom ha de viure la seva vellesa tal com vulgui, lent o ràpid, aminorant la marxa o posant l’accelerador. Cadascú com vulgui. I no per això serem millors o pitjors que les altres persones. Si, l’envelliment ens fa perdre capacitats però també guanyar-ne d’altres. Si, la perspectiva i les ganes de fer coses són diferents, però no tan dolentes com ens fan creure en l’imaginari propagandístic. Per què un cos vell no és bell? Reivindico la bellesa de la vellesa, el poder ser vell com es vulgui, escalant muntanyes o fent mitja. No hem de demostrar res, però si que podem ajudar i participar, si volem, en aquesta societat a la qual pertanyem.

      M'agrada

      Respon
      1. Avatar de Neus Abella
        Neus Abella

        Totalment d’acord amb tu. Segurament no m’he explicat bé. Res que no es pugui aclarir amb una bona conversa. 😘

        M'agrada

Deixa un comentari