Des que escric aquest blog, moltes amigues meves em passen articles que llegeixen, sobre la vellesa positiva. Aquest li he d’agraïr a la Pilar Gil, que és una de les meves grans fonts d’informació!

L’escriptora Lidia Ravera treu el llibre “Palabras mayores: un manifiesto a favor de la vejez”, una relfexió positiva sobre aquesta part de la vida: “som la primera generacio que podem viure 30 anys de vellesa en bon estat, i cal aprofitar-ho.”

La Lídia, que té 75 anys, és una escriptora i guionista molt coneguda a Itàlia, entre altres coses, perquè diu les coses tal com sonen.

Quan li preguntes sobre l’edatisme, diu que hem crescut pensant que després de la joventut ja no hi ha res més que valgui la pena. Tots som edatistes, tan joves, com gent més gran, com vells. Però la vellesa forma part de la vida, no podem fer marxa enrere. I l’has de viure amb la mateixa dignitat i orgull que les altres etapes anteriors. Quan va començar a parlar del seu llibre, els que estaven més escandalitzats eren precisament els vells. Com podia ser que ella digués que era vella? Però a Itàlia les persones grans ja són més del 24% de la població. S’ha de canviar tal com veiem la bellesa, l’amor, el sexe. I s’ha de repensar la política i l’economia.

Ha muntat Senior Café, un lloc de diàleg on es parla d’aquests temes. Funciona més o menys com alcohòlics anònims. Es reuneixen grups de dones (que són les que s’interessen més per aquests temes), i discuteixen sobre qui són, sobre la vida, sobre pares i fills…

També parla del dol de la vellesa. Ella ja no es veu amb la cara que tenia fa 5, 4, 2 dècades. La cara canvia. Creu que la bellesa s’esgota, però ho mira en sentit positiu, així no té a sobre l’escrutini de la mirada masculina, per exemple, tot i que reconeix que a vegades ho troba a faltar. La contradicció de l’espècie humana.

També toca el tema intergeneracional. A ella li agrada estar en contacte amb persones més joves. Ara sembla que ens vulguin posar els uns en contra dels altres, però cal diàleg i remar tots en la mateixa direcció.

La conclusio és simple: ens hem de posar les piles i no cedir a l’apatia i a les queixes. Com ella. Fins i tot ara, en aquesta vellesa que viu de manera tan entusiasta.

Aquí l’article sencer: https://www.elconfidencial.com/cultura/2026-08-06/entrevista-lidia-ravera-edadismo-vejez-cbtrntrv_4398586/